domingo, 27 de diciembre de 2015

haciendo las paces con la Navidad


Cuatro días de comidas en familia, tardes tontas, lecturas y mucho turrón (sobretodo de Suchard) y sigo viva. No he engordado ni un quilo y estoy en un estado de paz y tranquilidad blanca. Vuelvo a ser capaz de dormir 10 horas seguidas, como una niña. 
Un par de días antes de Navidad, aprovechando que todas las hermanas estábamos en el minipueblo, fuimos a merendar juntas a la cafetería. Hacía tiempo que no salíamos las cinco juntas. Al poco rato empezaron aparecer sobrinos, de uno en uno, hasta que casi ocupamos todas las mesas del local. Me gustó ese momento familiar porque fue casual, nada forzado. Me recordó a esa escena de Transparent, cuando los tres hermanos Pfefferman se bañan juntos en la piscina después de muchos años. Transparent me tiene fascinada. Es una de las mejores series sobre la familia y la identidad de género que existen. 

los Pfefferman

Llegó el día de Navidad y todo discurrió de un modo fácil, sencillo, incluso placentero. ¿Estaré volviéndome pronavideña? Los únicos que se pelearon, por el paté y los turrones, fueron los niños. Mi sobrina Damian recitó el típico poema de Nadal encima de una silla, y después de comer nos lo pasamos genial montando coreografías y playbacks con el Dubsmash. Mi hermana mayor estrenó su palo de selfie intentando que toda la familia entrara en el encuadre. Ante la impaciencia de los niños, cagamos el Tió, aunque todos -excepto Damian- sepan ya "la verdad". 

foto: hiro

Este año el Tió fue muy literario; cagó muchos libros y también dulces y ropa interior para los mayores. Luego la tarde se fue disolviendo en partidas de rummy y películas navideñas ñoñas en la televisión. Eché en falta a Id, a ver si el año que viene puede estrenarse en nuestra numerosa comida navideña. 
El día de Sant Esteve fue una versión bastante reducida del día anterior: sin mis 2 hermanas mayores y sin niños. Pero el domingo volvimos a estirar la mesa del comedor. 
Creo que cuatro días ya es el límite, otra comida más y esta tranquilidad aparente empezaría a quebrarse. ¿Por qué es más fácil querer a la familia en la distancia? 

Llevo un par de días escuchando esta maravilla de disco, uno de los mejores del año. Contiene temas de una belleza apabullante. 

7 comentarios:

  1. Molt d'acord en això del Suchard i de dormir 10 hores, tot i que hi ha hagut un parell de dies que els putos nens dels veïns d'un pati interior m'han donat pel sac amb una maleïda pilota de volei que fot un soroll irritantment fort.

    A mi el Nadal em continua provocant molt d'escepticisme, però suposo que és perquè el celebro només amb els pares i sense nens de pel mig. Soparillo amb ells la revetlla de Nadal, el 25 vaig currar, i el 26 van venir ells a dinar a casa meva

    El disc de Sufjan Stevens és una puta meravella, i el concert va ser màgic. Porto uns dies preparant un recopil·latori de 2015, i crec que probablement el seu sigui el disc més rodó de l'any al meu parer (amb permís de Les Sueques... ;D)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. El Suchard és lo millor del Nadal! jajaja A casa meva hi ha baralles per l'últim tros!
      A veure si tens sort i se'ls cola la pilota al teu balcó i els la punxes...muajaja

      Quin pal treballar el dia 25! sobretot pels teus pares... El Nadal amb nens és molt millor, et fa recordar i reconnectar amb la il·lusió que senties de petit.

      Quina enveja em fas! vas tenir el privilegi d'anar al seu concert! És un disc preciós, quan l'escolto em provoca molta pau, és tan espiritual... (en el bon sentit). I la història que hi ha al darrera és tan tràgica... em va fer reflexionar molt sobre el sentit de la pèrdua.
      El compartiràs aquest recopilatori? els que has anat fent m'han agradat molt :D

      Eliminar
    2. et pots creure que quan vaig comprar el Suchard aquest Nadal em vaig adonar que em quedava una mica del de l'any passat a l'armari...? :O Oooh! M'ha encantat aquesta vena sàdica!! XD Llàstima que el meu balcó els queda massa alt i dubto que hi arribessin. El 25 va ser un pal, però com que em tornen 2'5 hores per hora treballada, m'acabarà sortint a compte: ja m'he demanat 2dies a mitjans de mes, jaja! Totalment d'acord: el disc transmet PAU, serenor, introspecció... i sí, la història és trista, però sempre he cregut que de la tristesa s'acaba extraient bellesa. Quan era adolescent, sempre escrivia coses més sentides i creatives en moments tristos o depressius

      I tant que el compartiré! Poques coses m'agraden més que fer de camell musical... ;D

      Eliminar
  2. Vides paral.leles, nem pel capítol 7 de Transparent , m'en-can-ta!! Original i descriu tan bé les emocions del que s'explica ...
    El dia que escrigui el mail seu k nirà per llarg, se m'acumula la informació, argggh!!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Transparent és tan bona!! Nosaltres ja hem acabat la 2a temporada, que manté el nivell de la primera (i a més, estic descobrint música interessant gràcies a la sèrie).
      jajajajaja tranquil·la ;)

      Eliminar
  3. Tengo Transparent en la lista de epera, a ver si termino las pendientes y me pongo que tengo muchas ganas!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Creo que Transparent te gustará mucho ;) ya me contarás!

      pd: has visto Jessica Jones?

      Eliminar